Moleskine pg. 14

Paraules boniques
de ciència ben escrita
de fonètica lírica
o de gramàtica poètica
escric amb lletra rodoneta.

Moleskine pg. 13

Queer as folk
Queer as fool
Fool as a queer
fill a queer
feel an ear

Passes al cicle
Cadenes engreixades
Cercles ratllats
baixada una delícia
ventada a la cara
pendent suada
mai s'oblida
plats amb pinyons
voltes o tour
Holanda i Pequín
asfalt o terra
amb bicicleta.

Surto de mi per deixar de ser
un titella de les circumstàncies
que m'estiren cap avall sense jo voler
cap a les coses sense importància.

Improvització sense cap mena de raó
donant voltes a la creació
a l'ombra de la meva imaginació
s'hi arreplega tota l'emoció
per escriure sense ambició
crear lírica i prosa de contradicció
una tempesta i explota la decepció
per acabar amb la nit i un petó.

La lletra quotidiana xerra
de la ventada del metro
i les llums de matinada
els cabells a la cara
i el reflex a la finestra, callada.

Els cabells com una serra
dos forats per orella
ideals per no donar guerra
parracs gens fins
idees de l'esquerra
litrona a la plaça del Sol
tots sabem seure a terra
guitarra i cançons d'acampada.

Moleskine pg. 12

Coges la realidad, le das un par de yoyas y le rompes la tocha! Estadística pura!

Un moment

una mirada,

a cua d'ull,

goluda,

la mà al cabell

un moment

i un somriure

confident.

Llençols blancs

un moment

i dos ulls clars

de bon matí

dins la ment.

Fruit de primavera

de la flor blanca

als meus llavis

m'hi duc una cirera

esclata l'aigua de sucre

i jugo amb el pinyol,

entre les dents espera

negra i taca roig

em passo la carn

i agafo la propera.

Escupo lluny

amb l'esperança d'arrels

mentre menjo una cirera.

Moleskine pg. 11

La distància s'extén,

desemparada de nit i dia

impedint-me una abraçada

Lamentar-me creixent

després de cada record

d'un estiu massa poc pacient

El capritx s'ha atipat

però ha descobert un món

al que s'hi arriba per un camí de vies,

estret.

I jo m'el miro de lluny amb ànsia i desig,

ressignació i pragmatisme

les flors i les taronges

fan de llistó i marquen un mur

i una benvinguda a una llista

d'obsessions.

Les flors i les taronges

en sóc presoner, a la seva terra,

encadenat a uns llavis

lligat a uns rínxols

de Llum i d'un himne.

I abans sempre estava sol.

Les flors i les taronges

es queden a l'horta

i hi volo sense voler

amb una esperança morta

que no es perd entre el verd.

D'aqui estant espero l'absurd

i vull la cautivitat

i les cadenes

a prop.

Moleskine pg. 10

No sóm ocells de ploma llarga i vol curt.

Fem desaparèixer líquid daurat d'una copa

amb paraules bén triades al moment just.

Revisions de la vida al refugi de la tardor

i d'una tarda de diumenge, de tot cor.

Del passat i el viscut, de la nit,

de l'amor i la nostra ciutat. Del futur.

Taules esquitxades del color de l'escassa,

però efectiva experiència.

Paciència, que és la mare, també, de la nostra artística ciència,

que és vida.

Prohibeixo el clixé d'una conversa sense significat i plena de superficialitat. Parlo del no res del

matí amb corbata i notes relliscant prop d'unes rastes. Paraules per a ments toves i un frec matiner que et manté d'empeus per inèrcia. Uns s'aguanten als altres per si sols ningú ho fa i arribo a Diagonal.

Estaquirots de matinada

aguantats i falcats els uns als altres

Ninots de premsa gratuïta

i música de la ciutat de les notes altes.

Murmuri i bateg, mirada perduda

cafè i una ma abandonada.

Moleskine pg. 9

Voltant-la és el verb i ella és laberínticament interessant, cada peuada sobre la seva roca ens porta als llocs que estimem. Gratacels modests i holografia, geografia perduda dins les muralles. Flors de pedra. Pretensió out loud.

Dits despullats, les coses depriments són llits buits. I un coomiat a la boca del metro. Una puntada de peu a una cigarreta i focs artificials dins una nit massa d'hora. Talons i starbucks. El somriure d'un piercing.

Trobades calculades per la casualitat. Històries començades i ulls d'arreu. Una tarda d'octubre al terrat escoltant d'una amiga la veu. Mentrestant l'espera d'un veí ha finat: uns que s'abraçen i es troben. Anem al call jueu, perdem-nos aquí al costat. Trobem una porta a nosaltres, al Raval, escoltem-nos i dona'm motius per ser aquí.

Assegut enmig de ningú i sobre d'uns quants quadrats la gent que té millors coses a fer no s'hi fixa, distreta. La gent que valora el detall, em creua amb la mirada.

Moleskine pg. 8

Va venir volant cap a mi mentre jo caminava pel carrer. Total i inesperadament vam xocar, doncs jo no la veia, però en sentir-la i entrar dins meu s'apoderà del meu record... i del meu estòmac.

Mentre la vista em duia a fa anys enrere, a una època despreocupada lluny de tot el meu circumstancial present, entre les meves dents s'havia creat una quantitat considerable de líquid donada l'hora que marcava el rellotge del meu canell. Vaig respirar fons per confirmar la meva sospita, i en aquell moment vaig sentir un reclam, una punxada capritxosa dins meu, exactament sobre el melic. Intentant d'una manera còmica buscar resposta vaig acotar el cap, concentrar l'esguard al meu ventre com esperant una explicació, que no va trigar a aparèixer. Aquella altra punxada em va retornar al present, apartant-me de la ma de l'àvia o la mare, d'un dissabte pel matí fent via, passant pel costat d'aquella fleca. Encara mirant-me la panxa vaig fer lliscar la mà dreta dins la butxaca i extraient-ne quatre monedes, dues de les quals, bornzejades vaig caure a la realitat.

Un cop empassada la saliva i fent el cor fort vaig reprendre el meu camí sense cap mena de confit als llavis.

Time takes too much time, but I don't wanna be an easy heart.

Moleskine pg. 6 i 7

Modus d'ús dels sentiments: Handle with care. This way up.

Si sou sensat, el millor que podeu fer és deixar els vostres sentiments dins el seu envoltori original i si pot ser, inclús tancats en una caixa forta (i llença la clau). Si voleu dur-los a sobre i els respecteu, els dureu penjats del coll, sota la camisa, amb perill de ser tocats de manera accidental.

FAQ Llavors quin és l'ús dels sentiments si no els pots mostrar?

Si ho voleu, us deixen i ho creieu oportú els podeu mostrar, però en dosis i quantitats prudencials. Aquesta etapa pot ser crucial, hi ha dos camins:

1. Mostrar els sentiments i gestar-ne un de nou anomenat amistat. És bell, preciós i neix de la relació i mescla dels sentiments de dues persones de manera innocent.


2. Mostrar els sentiments i gestar-ne el més sublím de tots, l'amor. Perill, si no és crea a partir de la mescla deveu desfer-vos del sentiment creat, no és sa, us farà mal, s'extendrà com un tumor per tot el vostre cos. Si és correspost és diví, el nou sentiment se us arraparà al cos com la cera calenta, lliscant per la vostra pell i donant-vos calor. Ara, desfer-se'n és traumàtic, com arrencar-se la pell. Dolorós.

Aquest és el perill de l'adquisició i el perill de la juguesca sentimental. En resum, és un joc perillós i vital, tot i que necessari, se n'aprenen les inexistents regles amb la pràctica.

Entre poc i massa hi ha un mig, desconfieu de qui no els mostra i dels qui en fan ostentació. En aquest inconvenient (en la majoria de casos) de sèrie rau la infelicitat humana. En la mala conjugació d'aquestes "coses" es troba el misteri de les relacions humanes.

Moleskine pg. 5

La humanitat ens comporta un vici, la relació. Una addicció necessària, però insana deixar-la, com totes. No hi ha metadona pel tacte d'unes mans que et toquen, o et toquen l'ànima. La sol·lució és la substitució.

L'addicció col·loca de tal manera que et sents realitzat i complert.

Moleskine pg. 4

Jo el temps el conto en síl·labes.

El trajecte de l'UAB a casa és un poema de transport públic.

Anar en bici és un vers.

Una mirada perduda i retrobada, fugida i trapella és un accent.

Una classe és un discurs.

Una passa, un mot.

Cors trencats per cançons

amb dolors passats.

Carícies oblidades que es

recorden com llepades de foc.

Memòries de calor

que cremen en un present gelat.

Moleskine pg. 3

Mort o l'altra cara de la moneda,

allò que és el canvi definitiu

definitori i finit.

El que, en realitat s'espera

de tothom, i de tota vida.

La veritable ferida.

and since I felt 4 that spell you're living in my head

Desborda'm l'ànima

i atipa'm el desig.

Omple'm de tu

deixa'm xop, farcit

marcat i embadalit.

Amarat, més que colmat,

volant sobre el teu pit

sobrepassat d'amor

mentre em reescric

a la velocitat dels meus dits,

mentre et conec i et visc

reomplert de mi,

xop i farcit del que et dic

i del que et visc.

Moleskine pg. 2

Paraula, vers, sonet,

rima, música, poema,

literatura, problema.

Relliscades de tinta o carbó

sobre cel·lulosa de paper

rodola la meva cançó.

Mètrica improvitzada

una prova per fer anar

la destresa que era rovellada.

Mots de matinada,

però sentiment antic.

Buida la vista,

però plena la vida.

Paraula, vers, sonet,
rima, música, poema,

molt més que literatura,

motiu de problema.

12/10/08

Moleskine pg. 1

No hi ha respostes per a res ni per a tot. Els sentiments no tenen resposta. Això no és la resposta ni la veritat. Hi ha, però, paraules que retallen pensaments.

Pretèn ser una agenda, un diari, un dietari vital, una llista d'allò que m'agrada i d'allò que no. Ajuda'm des de la buidor i la blanquesa de la teva desconeixença sobre mi. Mai serè aliè a mi mateix. Fes de testimoni.

11/10/08