dijous, 18 de juny del 2009

L'amic invisible (i indivisible)

Un dia et lleves i sents que ja en tens prou d'amics i que no en vols més, que els que tens ja els estimes prou. Bé, en aquell dia te n'adones que tens un buit nou per omplir i que quan fa temps que no l'omples té un nostàlgic gemec i que, en canvi, quan intentes omplir-lo, sempre en vol més. I n'aprens de tot això. I llavors és quan quedes amb la Marta Estaran per fer un cafè i ens expliquem com ho fem per omplir aquell buit i que, també, ens estimem molt.

Novembre del 2008

divendres, 12 de juny del 2009

Moleskine pg.20

Versos ordenats i sincers
Octosíl·labs xerren de tu
Una rauxa sentimental
nascuda del petó més pur
i la carícia més normal.

Ara m'has esgarrapat
i no sé si fer-hi res més
tinc abstinència de tu
i fins que el temps m'ensenyi
em lleparé el propi cor.

Reunit en un, trencat en mil.
No em dec lluitar contra tot
vull fluir dins de la corrent
no ver del mar un lloc desert
ni d'una muntanya, una vall,
realitat, la veritat.

No vull esperar assegut
la criatura d'un altre món
nascuda, per ser de jo.

El torbellino de tu pelo es como tu mente.

No em dec lluitar contra els elements
fer-ne del mar un lloc desert
ni d'una muntanya una vall
o de la realitat, la veritat

Sóm fastigosament perfectes
tan sol mira qui tens al costat.
No tinc la força que fa caure
les fulles dels arbres
la que mou els núvols
gira la terra
i fa nèixer un nen petit.