dijous, 18 de juny de 2009

L'amic invisible (i indivisible)

Un dia et lleves i sents que ja en tens prou d'amics i que no en vols més, que els que tens ja els estimes prou. Bé, en aquell dia te n'adones que tens un buit nou per omplir i que quan fa temps que no l'omples té un nostàlgic gemec i que, en canvi, quan intentes omplir-lo, sempre en vol més. I n'aprens de tot això. I llavors és quan quedes amb la Marta Estaran per fer un cafè i ens expliquem com ho fem per omplir aquell buit i que, també, ens estimem molt.

Novembre del 2008