divendres, 12 de juny de 2009

Moleskine pg.20

Versos ordenats i sincers
Octosíl·labs xerren de tu
Una rauxa sentimental
nascuda del petó més pur
i la carícia més normal.

Ara m'has esgarrapat
i no sé si fer-hi res més
tinc abstinència de tu
i fins que el temps m'ensenyi
em lleparé el propi cor.

Reunit en un, trencat en mil.
No em dec lluitar contra tot
vull fluir dins de la corrent
no ver del mar un lloc desert
ni d'una muntanya, una vall,
realitat, la veritat.

No vull esperar assegut
la criatura d'un altre món
nascuda, per ser de jo.

El torbellino de tu pelo es como tu mente.

No em dec lluitar contra els elements
fer-ne del mar un lloc desert
ni d'una muntanya una vall
o de la realitat, la veritat

Sóm fastigosament perfectes
tan sol mira qui tens al costat.
No tinc la força que fa caure
les fulles dels arbres
la que mou els núvols
gira la terra
i fa nèixer un nen petit.

1 comentari:

... eLe ... ha dit...

quina tristor a les mans. com estàs? com va?
fa molta calor! ja ha arribat la primavera. et mano un petonàs.