dissabte, 27 de desembre del 2008

Moleskine pg. 14

Paraules boniques
de ciència ben escrita
de fonètica lírica
o de gramàtica poètica
escric amb lletra rodoneta.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Moleskine pg. 13

Queer as folk
Queer as fool
Fool as a queer
fill a queer
feel an ear





Passes al cicle
Cadenes engreixades
Cercles ratllats
baixada una delícia
ventada a la cara
pendent suada
mai s'oblida
plats amb pinyons
voltes o tour
Holanda i Pequín
asfalt o terra
amb bicicleta.

Surto de mi per deixar de ser
un titella de les circumstàncies
que m'estiren cap avall sense jo voler
cap a les coses sense importància.

Improvització sense cap mena de raó
donant voltes a la creació
a l'ombra de la meva imaginació
s'hi arreplega tota l'emoció
per escriure sense ambició
crear lírica i prosa de contradicció
una tempesta i explota la decepció
per acabar amb la nit i un petó.

La lletra quotidiana xerra
de la ventada del metro
i les llums de matinada
els cabells a la cara
i el reflex a la finestra, callada.

Els cabells com una serra
dos forats per orella
ideals per no donar guerra
parracs gens fins
idees de l'esquerra
litrona a la plaça del Sol
tots sabem seure a terra
guitarra i cançons d'acampada.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Moleskine pg. 12

Coges la realidad, le das un par de yoyas y le rompes la tocha! Estadística pura!
Un moment
una mirada,
a cua d'ull,
goluda,
la mà al cabell
un moment
i un somriure
confident.
Llençols blancs
un moment
i dos ulls clars
de bon matí
dins la ment.

Fruit de primavera
de la flor blanca
als meus llavis
m'hi duc una cirera
esclata l'aigua de sucre
i jugo amb el pinyol,
entre les dents espera
negra i taca roig
em passo la carn
i agafo la propera.
Escupo lluny
amb l'esperança d'arrels
mentre menjo una cirera.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Moleskine pg. 11

La distància s'extén,
desemparada de nit i dia
impedint-me una abraçada
Lamentar-me creixent
després de cada record
d'un estiu massa poc pacient
El capritx s'ha atipat
però ha descobert un món
al que s'hi arriba per un camí de vies,
estret.
I jo m'el miro de lluny amb ànsia i desig,
ressignació i pragmatisme
les flors i les taronges
fan de llistó i marquen un mur
i una benvinguda a una llista
d'obsessions.


Les flors i les taronges
en sóc presoner, a la seva terra,
encadenat a uns llavis
lligat a uns rínxols
de Llum i d'un himne.
I abans sempre estava sol.
Les flors i les taronges
es queden a l'horta
i hi volo sense voler
amb una esperança morta
que no es perd entre el verd.
D'aqui estant espero l'absurd
i vull la cautivitat
i les cadenes
a prop.