dimecres, 3 de desembre del 2008

Moleskine pg. 11

La distància s'extén,
desemparada de nit i dia
impedint-me una abraçada
Lamentar-me creixent
després de cada record
d'un estiu massa poc pacient
El capritx s'ha atipat
però ha descobert un món
al que s'hi arriba per un camí de vies,
estret.
I jo m'el miro de lluny amb ànsia i desig,
ressignació i pragmatisme
les flors i les taronges
fan de llistó i marquen un mur
i una benvinguda a una llista
d'obsessions.


Les flors i les taronges
en sóc presoner, a la seva terra,
encadenat a uns llavis
lligat a uns rínxols
de Llum i d'un himne.
I abans sempre estava sol.
Les flors i les taronges
es queden a l'horta
i hi volo sense voler
amb una esperança morta
que no es perd entre el verd.
D'aqui estant espero l'absurd
i vull la cautivitat
i les cadenes
a prop.

2 comentaris:

L ha dit...

com va nen?
escrius molt, no m'ha donat temps a llegir-ho tot. dessitjo que estiguis bé i que no passis molt de fred. petons i continua escrivint que ho fas molt bé. muak

_NuNs_ ha dit...

de blog en blog he anat a parar al teu i m'ha agradat el que he llegit, no ho deixis ;)