diumenge, 23 de novembre de 2008

Moleskine pg. 10

No sóm ocells de ploma llarga i vol curt.
Fem desaparèixer líquid daurat d'una copa
amb paraules bén triades al moment just.
Revisions de la vida al refugi de la tardor
i d'una tarda de diumenge, de tot cor.
Del passat i el viscut, de la nit,
de l'amor i la nostra ciutat. Del futur.
Taules esquitxades del color de l'escassa,
però efectiva experiència.
Paciència, que és la mare, també, de la nostra artística ciència,
que és vida.

Prohibeixo el clixé d'una conversa sense significat i plena de superficialitat. Parlo del no res del
matí amb corbata i notes relliscant prop d'unes rastes. Paraules per a ments toves i un frec matiner que et manté d'empeus per inèrcia. Uns s'aguanten als altres per si sols ningú ho fa i arribo a Diagonal.

Estaquirots de matinada
aguantats i falcats els uns als altres
Ninots de premsa gratuïta
i música de la ciutat de les notes altes.
Murmuri i bateg, mirada perduda
cafè i una ma abandonada.