divendres, 14 de novembre de 2008

Moleskine pg. 8


Va venir volant cap a mi mentre jo caminava pel carrer. Total i inesperadament vam xocar, doncs jo no la veia, però en sentir-la i entrar dins meu s'apoderà del meu record... i del meu estòmac.

Mentre la vista em duia a fa anys enrere, a una època despreocupada lluny de tot el meu circumstancial present, entre les meves dents s'havia creat una quantitat considerable de líquid donada l'hora que marcava el rellotge del meu canell. Vaig respirar fons per confirmar la meva sospita, i en aquell moment vaig sentir un reclam, una punxada capritxosa dins meu, exactament sobre el melic. Intentant d'una manera còmica buscar resposta vaig acotar el cap, concentrar l'esguard al meu ventre com esperant una explicació, que no va trigar a aparèixer. Aquella altra punxada em va retornar al present, apartant-me de la ma de l'àvia o la mare, d'un dissabte pel matí fent via, passant pel costat d'aquella fleca. Encara mirant-me la panxa vaig fer lliscar la mà dreta dins la butxaca i extraient-ne quatre monedes, dues de les quals, bornzejades vaig caure a la realitat.

Un cop empassada la saliva i fent el cor fort vaig reprendre el meu camí sense cap mena de confit als llavis.


Time takes too much time, but I don't wanna be an easy heart.