diumenge, 23 de novembre del 2008

Moleskine pg. 10

No sóm ocells de ploma llarga i vol curt.
Fem desaparèixer líquid daurat d'una copa
amb paraules bén triades al moment just.
Revisions de la vida al refugi de la tardor
i d'una tarda de diumenge, de tot cor.
Del passat i el viscut, de la nit,
de l'amor i la nostra ciutat. Del futur.
Taules esquitxades del color de l'escassa,
però efectiva experiència.
Paciència, que és la mare, també, de la nostra artística ciència,
que és vida.

Prohibeixo el clixé d'una conversa sense significat i plena de superficialitat. Parlo del no res del
matí amb corbata i notes relliscant prop d'unes rastes. Paraules per a ments toves i un frec matiner que et manté d'empeus per inèrcia. Uns s'aguanten als altres per si sols ningú ho fa i arribo a Diagonal.

Estaquirots de matinada
aguantats i falcats els uns als altres
Ninots de premsa gratuïta
i música de la ciutat de les notes altes.
Murmuri i bateg, mirada perduda
cafè i una ma abandonada.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Moleskine pg. 9


Voltant-la és el verb i ella és laberínticament interessant, cada peuada sobre la seva roca ens porta als llocs que estimem. Gratacels modests i holografia, geografia perduda dins les muralles. Flors de pedra. Pretensió out loud.

Dits despullats, les coses depriments són llits buits. I un coomiat a la boca del metro. Una puntada de peu a una cigarreta i focs artificials dins una nit massa d'hora. Talons i starbucks. El somriure d'un piercing.

Trobades calculades per la casualitat. Històries començades i ulls d'arreu. Una tarda d'octubre al terrat escoltant d'una amiga la veu. Mentrestant l'espera d'un veí ha finat: uns que s'abraçen i es troben. Anem al call jueu, perdem-nos aquí al costat. Trobem una porta a nosaltres, al Raval, escoltem-nos i dona'm motius per ser aquí.

Assegut enmig de ningú i sobre d'uns quants quadrats la gent que té millors coses a fer no s'hi fixa, distreta. La gent que valora el detall, em creua amb la mirada.

divendres, 14 de novembre del 2008

Moleskine pg. 8


Va venir volant cap a mi mentre jo caminava pel carrer. Total i inesperadament vam xocar, doncs jo no la veia, però en sentir-la i entrar dins meu s'apoderà del meu record... i del meu estòmac.

Mentre la vista em duia a fa anys enrere, a una època despreocupada lluny de tot el meu circumstancial present, entre les meves dents s'havia creat una quantitat considerable de líquid donada l'hora que marcava el rellotge del meu canell. Vaig respirar fons per confirmar la meva sospita, i en aquell moment vaig sentir un reclam, una punxada capritxosa dins meu, exactament sobre el melic. Intentant d'una manera còmica buscar resposta vaig acotar el cap, concentrar l'esguard al meu ventre com esperant una explicació, que no va trigar a aparèixer. Aquella altra punxada em va retornar al present, apartant-me de la ma de l'àvia o la mare, d'un dissabte pel matí fent via, passant pel costat d'aquella fleca. Encara mirant-me la panxa vaig fer lliscar la mà dreta dins la butxaca i extraient-ne quatre monedes, dues de les quals, bornzejades vaig caure a la realitat.

Un cop empassada la saliva i fent el cor fort vaig reprendre el meu camí sense cap mena de confit als llavis.


Time takes too much time, but I don't wanna be an easy heart.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Moleskine pg. 6 i 7


Modus d'ús dels sentiments: Handle with care. This way up.


Si sou sensat, el millor que podeu fer és deixar els vostres sentiments dins el seu envoltori original i si pot ser, inclús tancats en una caixa forta (i llença la clau). Si voleu dur-los a sobre i els respecteu, els dureu penjats del coll, sota la camisa, amb perill de ser tocats de manera accidental.

FAQ Llavors quin és l'ús dels sentiments si no els pots mostrar?

Si ho voleu, us deixen i ho creieu oportú els podeu mostrar, però en dosis i quantitats prudencials. Aquesta etapa pot ser crucial, hi ha dos camins:



  1. Mostrar els sentiments i gestar-ne un de nou anomenat amistat. És bell, preciós i neix de la relació i mescla dels sentiments de dues persones de manera innocent.

  2. Mostrar els sentiments i gestar-ne el més sublím de tots, l'amor. Perill, si no és crea a partir de la mescla deveu desfer-vos del sentiment creat, no és sa, us farà mal, s'extendrà com un tumor per tot el vostre cos. Si és correspost és diví, el nou sentiment se us arraparà al cos com la cera calenta, lliscant per la vostra pell i donant-vos calor. Ara, desfer-se'n és traumàtic, com arrencar-se la pell. Dolorós.

Aquest és el perill de l'adquisició i el perill de la juguesca sentimental. En resum, és un joc perillós i vital, tot i que necessari, se n'aprenen les inexistents regles amb la pràctica.


Entre poc i massa hi ha un mig, desconfieu de qui no els mostra i dels qui en fan ostentació. En aquest inconvenient (en la majoria de casos) de sèrie rau la infelicitat humana. En la mala conjugació d'aquestes "coses" es troba el misteri de les relacions humanes.

Moleskine pg. 5

La humanitat ens comporta un vici, la relació. Una addicció necessària, però insana deixar-la, com totes. No hi ha metadona pel tacte d'unes mans que et toquen, o et toquen l'ànima. La sol·lució és la substitució.
L'addicció col·loca de tal manera que et sents realitzat i complert.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Moleskine pg. 4

Jo el temps el conto en síl·labes.
El trajecte de l'UAB a casa és un poema de transport públic.
Anar en bici és un vers.
Una mirada perduda i retrobada, fugida i trapella és un accent.
Una classe és un discurs.
Una passa, un mot.


Cors trencats per cançons
amb dolors passats.
Carícies oblidades que es
recorden com llepades de foc.
Memòries de calor
que cremen en un present gelat.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Moleskine pg. 3

Mort o l'altra cara de la moneda,
allò que és el canvi definitiu
definitori i finit.
El que, en realitat s'espera
de tothom, i de tota vida.
La veritable ferida.

and since I felt 4 that spell you're living in my head


Desborda'm l'ànima
i atipa'm el desig.
Omple'm de tu
deixa'm xop, farcit
marcat i embadalit.
Amarat, més que colmat,
volant sobre el teu pit
sobrepassat d'amor
mentre em reescric
a la velocitat dels meus dits,
mentre et conec i et visc
reomplert de mi,
xop i farcit del que et dic
i del que et visc.

Moleskine pg. 2

Paraula, vers, sonet,
rima, música, poema,
literatura, problema.

Relliscades de tinta o carbó
sobre cel·lulosa de paper
rodola la meva cançó.

Mètrica improvitzada
una prova per fer anar
la destresa que era rovellada.

Mots de matinada,
però sentiment antic.
Buida la vista,
però plena la vida.

Paraula, vers, sonet,
rima, música, poema,
molt més que literatura,
motiu de problema.


12/10/08

diumenge, 9 de novembre del 2008

Moleskine pg. 1


No hi ha respostes per a res ni per a tot. Els sentiments no tenen resposta. Això no és la resposta ni la veritat. Hi ha, però, paraules que retallen pensaments.


Pretèn ser una agenda, un diari, un dietari vital, una llista d'allò que m'agrada i d'allò que no. Ajuda'm des de la buidor i la blanquesa de la teva desconeixença sobre mi. Mai serè aliè a mi mateix. Fes de testimoni.


11/10/08