dilluns, 15 de desembre del 2008

Moleskine pg. 12

Coges la realidad, le das un par de yoyas y le rompes la tocha! Estadística pura!
Un moment
una mirada,
a cua d'ull,
goluda,
la mà al cabell
un moment
i un somriure
confident.
Llençols blancs
un moment
i dos ulls clars
de bon matí
dins la ment.

Fruit de primavera
de la flor blanca
als meus llavis
m'hi duc una cirera
esclata l'aigua de sucre
i jugo amb el pinyol,
entre les dents espera
negra i taca roig
em passo la carn
i agafo la propera.
Escupo lluny
amb l'esperança d'arrels
mentre menjo una cirera.

1 comentari:

_NuNs_ ha dit...

M'estic viciant massa al tema dels blogs, però després de les meravelles que trobo no ho puc deixar pas! :P
Una vegada més, m'encanta; versos que fan desaparèixer i volar, gràcies :)

canviant de tema... em sembla que tenim un conegut en comú... perquè seguint links vaig fer cap al teu fotolog i amb poques paraules... "yesno_maybe"

un petonet!