diumenge, 18 de gener del 2009

Moleskine pg. 15

Ara que la llum és baixa
i l'ombra s'allarga
el taronja de la tarda
mulla els arbres
i les fulles es venten
o cauen i fan manta
per tapar del fred la terra
l'escena nua i esgarrapada
les columnes del bosc aguanten
com un antiqüari
el cel que vola
i cau la llum
per apagar l'ombra.

Pollo resucitat, pica més que cap.

Cuando se trata de espacio, el cielo es infinito.

Recta Volta línia voluta

"La confianza, como el arte, nunca proviene de tener todas las respuestas, sino de estar abierto a todas las preguntas".
Earl Grey Stevens

El "chico casi" y Mafaldo.

Pit modelat
Tors esculpit

STUCK

La gauche divine

Al pot petit hi ha la bona confitura!

1 comentari:

L ha dit...

hola maco! com vas?
aquest poema és sobre la tardor? digue'm..
com et va la vida? ja torno a tindre ordinador. per fi jeje
jo ara estic amb exàmens, demà en tinc un que encara no me l'he estudiat prou xq he estat fent l'idiota tot el dia.
et mano un petonet. cuida´t mooolt!