llavors, les ferides, me les va curar.
Tot el que em va dir
totes, les ferides, me les va guarir.
El cafè que vam fer
cap, de les ferides, les vaig patir.
El món és un merder
tot, i les ferides, van fugir.
Mama
Primer vaig xuclar del teu pit
i et succiono i consumeixo
cada dia i alguna nit.
Jo creixo de tu
i se t'arruga la pell
i en sóc part de tu
però no la teva persona.
I ho dic, t'estimo
i gràcies i merci.
No hi ha deute a la vida.
La faig crèixer
de tu i amb tu
tort o dret
i se't cansa la vista
i en sóc part, de tu.
Et vaig beure
i ets gasolina
Vas fumar
i m'has inmolat
Vaig ser foc
i sóc cendra
Tocava de peus a terra
i ara volo al teu cel
Cauré al mar
sere llum al fons
Voldràs venir
però t'ofegaràs en mi.
La nit arquejada
de Sant Martí
esquitxada
en l'absolut
a tot volum
petons de neó
i llums falsos.
