Era a la clínica, esperava sobre aquella cadira, o potser era una camilla. Molt ergonòmica, negra, tenia dos llocs per a posar-hi les cames i no acabar en una posició gaira digna. Duia aquella bata lligada a l'esquena. Tenia fred i estava sola entre les cortines tancades. Ombres s'insinuaven darrere les teles que penjaven i murmuràven i xiuxiuexaven coses, coses que xocàven contra ella i la feien extranyar-se. Va entrar una enfermera i li va dir - Seu maca - Ja sec - Amb les cames enlaire, maca -.
Ho va fer, estas be? Si. En vols parlar? Normalment les noies després de... Després de què? Quan podré tornar al conservatori? Estava tocant el nocturn per piano i violí no.9 de Chopin i m'he llevat aqui.
Després d'una violinació.
La vida es aprender a bailar sin suelo firme.
HORROR VACUI.
Mata el tiempo antes que el tiempo te mate a ti. 11:34h
Sigues un creador de començaments.
Sóc en hores baixes
tan com els instints
quan l'època oscil·la
i et mulles al fang
el cervel convulsa
i els dubtes bramen
la voluntat mandreja
i revius per inèrcia.
