tag:blogger.com,1999:blog-83200662106509574402012-01-22T15:13:53.086-08:00Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.comBlogger231100tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-40907602999003669962010-12-14T14:31:00.000-08:002010-12-14T14:38:06.423-08:00Sagnava quan em va besar<div>llavors, les ferides, me les va curar.</div><div>Tot el que em va dir</div><div>totes, les ferides, me les va guarir.</div><div>El cafè que vam fer</div><div>cap, de les ferides, les vaig patir.</div><div>El món és un merder</div><div>tot, i les ferides, van fugir.</div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Mama</b></div><div style="text-align: center;">Primer vaig xuclar del teu pit</div><div style="text-align: center;">i et succiono i consumeixo</div><div style="text-align: center;">cada dia i alguna nit.</div><div style="text-align: center;">Jo creixo de tu</div><div style="text-align: center;">i se t'arruga la pell</div><div style="text-align: center;">i en sóc part de tu</div><div style="text-align: center;">però no la teva persona.</div><div style="text-align: center;">I ho dic, t'estimo</div><div style="text-align: center;">i gràcies i merci.</div><div style="text-align: center;">No hi ha deute a la vida.</div><div style="text-align: center;">La faig crèixer</div><div style="text-align: center;">de tu i amb tu</div><div style="text-align: center;">tort o dret</div><div style="text-align: center;">i se't cansa la vista</div><div style="text-align: center;">i en sóc part, de tu.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: right;">Et vaig beure</div><div style="text-align: right;">i ets gasolina</div><div style="text-align: right;">Vas fumar</div><div style="text-align: right;">i m'has inmolat</div><div style="text-align: right;">Vaig ser foc</div><div style="text-align: right;">i sóc cendra</div><div style="text-align: right;">Tocava de peus a terra</div><div style="text-align: right;">i ara volo al teu cel</div><div style="text-align: right;">Cauré al mar</div><div style="text-align: right;">sere llum al fons</div><div style="text-align: right;">Voldràs venir</div><div style="text-align: right;">però t'ofegaràs en mi.</div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: left;">La nit arquejada</div><div style="text-align: left;">de Sant Martí</div><div style="text-align: left;">esquitxada</div><div style="text-align: left;">en l'absolut</div><div style="text-align: left;">a tot volum</div><div style="text-align: left;">petons de neó</div><div style="text-align: left;">i llums falsos.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-4090760299900366996?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-70524529911045849042009-10-23T02:45:00.000-07:002009-10-23T02:52:51.814-07:00Val més una soledat escollida que una solitud imposada.<div><br /></div><div>Era a la clínica, esperava sobre aquella cadira, o potser era una <i>camilla</i>. Molt ergonòmica, negra, tenia dos llocs per a posar-hi les cames i no acabar en una posició gaira digna. Duia aquella bata lligada a l'esquena. Tenia fred i estava sola entre les cortines tancades. Ombres s'insinuaven darrere les teles que penjaven i murmuràven i xiuxiuexaven coses, coses que xocàven contra ella i la feien extranyar-se. Va entrar una enfermera i li va dir - Seu maca - Ja sec - Amb les cames enlaire, maca -. </div><div>Ho va fer, estas be? Si. En vols parlar? Normalment les noies després de... Després de què? Quan podré tornar al conservatori? Estava tocant el nocturn per piano i violí no.9 de Chopin i m'he llevat aqui.</div><div>Després d'una violinació.</div><div><br /></div><div>La vida es aprender a bailar sin suelo firme.</div><div><br /></div><div>HORROR VACUI.</div><div><br /></div><div style="text-align: right;">Mata el tiempo antes que el tiempo te mate a ti. 11:34h</div><div style="text-align: right;">Sigues un creador de començaments.</div><div><br /></div><div style="text-align: center;">Sóc en hores baixes</div><div style="text-align: center;">tan com els instints</div><div style="text-align: center;">quan l'època oscil·la</div><div style="text-align: center;">i et mulles al fang</div><div style="text-align: center;">el cervel convulsa</div><div style="text-align: center;">i els dubtes bramen</div><div style="text-align: center;">la voluntat mandreja</div><div style="text-align: center;">i revius per inèrcia.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-7052452991104584904?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-18908131139351397612009-08-02T07:30:00.000-07:002009-08-02T07:39:49.627-07:00Ens farem siamesos<br />descorda'm el cos<br />tot es torna vermellós<br />ho sento tot calor<br />escolto la suor<br />toco la sed<br />la que és per parlar calla<br />caçaré papallones<br />i les posaré al teu estòmac.<br />Mossego la poma<br />i el pecat original<br />no serà genuí mai més<br />el gust de la seva carn<br />l'aigua del seu desig<br />córren llavis avall<br />beuré del licor<br />de veure el plaer.<br />i es pot encendre<br />un llumí de foc<br />per mirar-te als ulls<br />tota aquesta nit<br />i l'endemà ens trobarem<br />dins d'aquest llit.<br /><div style="text-align: right;"><br />T'arrencaré els ulls<br />escriuré sobre el teu pit<br />et mossegaré la carn<br />caçaré papallones i<br />te les posaré a l'estòmac.<br />Seré com et vull<br />sigues com em vols.<br /><br /><div style="text-align: center;">Enviem l'ara fins a l'infinit.<br />Extenguem el final a l'oblit.<br />El principi va quedar escrit.<br />Fem durar la felicitat fins l'eternitat.<br /><br /><div style="text-align: left;">Inconsciència adulta<br />desconeixença de criatura<br />rauxa instintiva ver el món<br />la trascendència no és un joc<br />i el descuit pot acabar amb foc.<br /><br /><div style="text-align: right;">El cor m'és fraccions<br />i el cap un garbuig<br />per les meves accions<br />des del que no es veu<br />i les teves decisions.<br />Mirant el cel d'amunt<br />i les seves explosions.<br />Tots els possibles camins<br />tenen sempre fatals direccions.<br /></div></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-1890813113935139761?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-16500260349339245822009-06-18T15:30:00.000-07:002009-06-18T15:33:31.683-07:00Un dia et lleves i sents que ja en tens prou d'amics i que no en vols més, que els que tens ja els estimes prou. Bé, en aquell dia te n'adones que tens un buit nou per omplir i que quan fa temps que no l'omples té un nostàlgic gemec i que, en canvi, quan intentes omplir-lo, sempre en vol més. I n'aprens de tot això. I llavors és quan quedes amb la Marta Estaran per fer un cafè i ens expliquem com ho fem per omplir aquell buit i que, també, ens estimem molt.<div><br /></div><div>Novembre del 2008</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-1650026034933924582?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-26251474452913148792009-06-12T10:29:00.000-07:002009-06-12T10:34:07.761-07:00Versos ordenats i sincers<div>Octosíl·labs xerren de tu</div><div>Una rauxa sentimental</div><div>nascuda del petó més pur</div><div>i la carícia més normal.</div><div><br /></div><div>Ara m'has esgarrapat</div><div>i no sé si fer-hi res més</div><div>tinc abstinència de tu</div><div>i fins que el temps m'ensenyi</div><div>em lleparé el propi cor.</div><div><br /></div><div>Reunit en un, trencat en mil.</div><div>No em dec lluitar contra tot</div><div>vull fluir dins de la corrent</div><div>no ver del mar un lloc desert</div><div>ni d'una muntanya, una vall,</div><div>realitat, la veritat.</div><div><br /></div><div>No vull esperar assegut</div><div>la criatura d'un altre món</div><div>nascuda, per ser de jo.</div><div><br /></div><div style="text-align: right;">El torbellino de tu pelo es como tu mente.</div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: center;">No em dec lluitar contra els elements</div><div style="text-align: center;">fer-ne del mar un lloc desert</div><div style="text-align: center;">ni d'una muntanya una vall</div><div style="text-align: center;">o de la realitat, la veritat</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Sóm fastigosament perfectes</div><div style="text-align: center;">tan sol mira qui tens al costat.</div><div style="text-align: center;">No tinc la força que fa caure</div><div style="text-align: center;">les fulles dels arbres</div><div style="text-align: center;">la que mou els núvols</div><div style="text-align: center;">gira la terra</div><div style="text-align: center;">i fa nèixer un nen petit.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-2625147445291314879?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-28311582646537382352009-05-25T03:35:00.000-07:002009-05-25T03:39:47.858-07:00"El mirall de la veritat s'esmicolà a l'orígen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmanteix una engruna d'autèntica llum"<div>Salvador Espriu</div><div><br /></div><div>Fes-me cas els dies senars</div><div>perquè els meus principis</div><div>no els ting ni de bon tros clars.</div><div>Les idees i els ideals són dolços</div><div>i romàntics i per ser coherent</div><div>cal hipocresia humana i bons cors.</div><div>Per a ser genuí defensa a tort i a dret</div><div>la teva utipia, fes sentir babay</div><div>a qui davant la injustícia es queda fred.</div><div><br /></div><div>Arrenca somriures a un epitafi</div><div>Uns mots encreuats fan badallar l'avi.</div><div><br /></div><div style="text-align: right;">M'ha semblat veure la felicitat</div><div style="text-align: right;">Ballant beguda en un bar.</div><div style="text-align: right;">Corrent al pati escolar.</div><div style="text-align: right;">Mirant el cel quan és clar.</div><div style="text-align: right;">Besant una barba prop del mar.</div><div style="text-align: right;">Perdent el tren i havent d'esperar.</div><div style="text-align: right;">Badallant un diumenge al matí de Març</div><div style="text-align: right;">He vist la felicitat en la quotidianitat.</div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: center;">Qui saltarà sense xarxa?</div><div style="text-align: center;">Ells no troben les paraules</div><div style="text-align: center;">i la música és molt alta.</div><div style="text-align: center;">No volen llepar-se les ferides</div><div style="text-align: center;">volen llegir-se amb els ulls clucs.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-2831158264653738235?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-84103246434550488972009-04-22T04:51:00.000-07:002009-04-22T05:04:00.072-07:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/Se8HoTuTfWI/AAAAAAAAAEE/_MZ7pS7Lv2w/s1600-h/Moleskine.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 152px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/Se8HoTuTfWI/AAAAAAAAAEE/_MZ7pS7Lv2w/s200/Moleskine.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327485273273236834" /></a><br />"Todos somos iguales, pero algunos más iguales que otros"<div style="text-align: right;">Orwell</div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: left;">Me alejo de ti por miedo a perderte</div><div style="text-align: left;">el cañón obús de mi imaginación</div><div style="text-align: left;">echa a volar paranoias</div><div style="text-align: left;">de tinta azul, retrato de mi</div><div style="text-align: left;">patologia piscótica</div><div style="text-align: left;">que combulsa con los dias</div><div style="text-align: left;">de distáncia y vomito palavras</div><div style="text-align: left;">absurdas de estupidez y obsesión.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Dels errors se n'apren. Per algun motiu aqeusta frase [és] en plural.</div><div style="text-align: left;">A la tercera va a la vençuda! Tornem-hi amb la pluralitat.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Deu haver-hi un plaer terriblement inaguantable quan aconsegueixes allò impensable, quelcom tan agradable i dolorós.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Ella fumava aquella cigarreta sobre la seva allargada ombra d'una tarda d'hivern. Sota un sol baix per l'hora que era. Tornava a fumar ara que de nou estava sola. Una cigarreta es fuma solitària, en solitud, en soledat. S'havia reenganxat al vici, per substituir-lo. L'havia deixat. Es deia: "deu ser com besar un cendrer" i es feia fàstig. I no va ser ella, per voler canviar i no tenir els dents grocs va marxar. Mai li havia retret res, però no fumava, ho volia deixar per estar per consideració. I va canviar. Potser era el fum blanc el que els lligava, la sensual manera d'escupir-lo, el plaer d'aspirar-lo i sentir com li asfaltava els pulmons. Ara tornava a fumar una sola cigarreta.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-8410324643455048897?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-77670780702279322262009-02-12T09:41:00.000-08:002009-02-12T09:47:25.985-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SZRglDEzVxI/AAAAAAAAADI/fI6ohe84fIk/s1600-h/Moleskine.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 156px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SZRglDEzVxI/AAAAAAAAADI/fI6ohe84fIk/s200/Moleskine.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301968850918790930" border="0" /></a>Criatura, córre,<br />cau a terra,<br />embruta't<br />suc per beranar.<br />Obeeix el progenitor<br />seveix-te de la imaginació<br />llisca irresponsable<br />nen petit i innocent<br />fulmina la teva inexperiència<br />creix i viu dins teu<br />quan siguis gran.<br /><br /><div style="text-align: center;">Vols volar?<br />Voltar pel cel<br />val la pena<br />viure el blau<br />amb ales a l'esquena.<br /><br />Vols volar?<br />Voltar pel cel<br />tocar un núvol<br />la mirada més alçada<br />viure el mar blau<br />amb llum de matinada.<br /><br /><div style="text-align: right;">Juguem a fer parelles<br />dona'm la ma,<br />anem al llit<br />ara que és de nit.<br />Omple't la boca<br />amb paraules massa joves<br />amb carícies massa tendres<br />sentiments poc madurs.<br />Compren-me ara que pots<br /><div style="text-align: right;">disfruta'm, si és el que vols.<br /></div><br /><div style="text-align: left;">Pànic a la porta oberta<br />tanco els ulls<br />aclaro el cor<br />creuo el llindar<br />vaig la llum<br />m'aferro a l'amor.<br /></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-7767078070227932226?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-44117600137804704142009-01-21T12:59:00.000-08:002009-01-21T13:54:07.973-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SXeZPfHUuSI/AAAAAAAAAC4/35Sz6oyGt2c/s1600-h/Moleskine+001.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 156px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SXeZPfHUuSI/AAAAAAAAAC4/35Sz6oyGt2c/s200/Moleskine+001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293868378326612258" border="0" /></a>Roc i riu<br />Temps i còdol<br />Corrent fluid<br />esculptor fred<br />transparent llima<br />salt d'un pic<br />meandre al pla<br />sucre a la salada.<br /><br /><div style="text-align: right;"><br />Memòria esborrada<br />peuada a l'arena<br />per la mar salada.<br />La brisa costera<br />voleia una gavina<br />sol encara de primavera<br />passejo per la marina.<br /><br /><div style="text-align: left;">Un titella per metàfora<br />els seus fils són un paral·lelisme.<br />Un ninot per anàfora<br />la voluntat seva és sil·logisme<br />i aquesta poesia una catàfora.<br /><br /><div style="text-align: center;">Era diumenge al matí, plovia i surt el fum de la cafetera. El llit no es trobava buit, hi havia qui dormia sota el nòrdic plàcid i amb pau a l'esperit. Hi havia flors sobre un vinil, una caixa de música i l'essència d'un perfum que jo no tinc. Hi pensava constantment i ho vull fer saber, però el que ara més vull és conèixer qui s'estira en un desert de llenços i ve de "s'hora baixa".<br /><br />La gràcia de la quotidianitat i la comú especialitat d'uns ulls marrons.<br /></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-4411760013780470414?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-71573175476476836232009-01-18T12:57:00.000-08:002009-01-18T13:09:47.414-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SXOX8-7OJ3I/AAAAAAAAACw/I5YmQKtsb9s/s1600-h/Moleskine.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 154px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SXOX8-7OJ3I/AAAAAAAAACw/I5YmQKtsb9s/s200/Moleskine.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292741061029799794" border="0" /></a>Ara que la llum és baixa<br />i l'ombra s'allarga<br />el taronja de la tarda<br />mulla els arbres<br />i les fulles es venten<br />o cauen i fan manta<br />per tapar del fred la terra<br />l'escena nua i esgarrapada<br />les columnes del bosc aguanten<br />com un antiqüari<br />el cel que vola<br />i cau la llum<br />per apagar l'ombra.<br /><br /><div style="text-align: right;">Pollo resucitat, pica més que cap.<br /><br />Cuando se trata de espacio, el cielo es infinito.<br /><br />Recta Volta línia voluta<br /><br /><div style="text-align: left;">"La confianza, como el arte, nunca proviene de tener todas las respuestas, sino de estar abierto a todas las preguntas".<br />Earl Grey Stevens<br /><br />El "chico casi" y Mafaldo.<br /><br />Pit modelat<br />Tors esculpit<br /><br /><span style="font-family: webdings;">STUCK<br /><br />La gauche divine<br /><br />Al pot petit hi ha la bona confitura!<br /></span></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-7157317547647683623?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-51067842451548683832008-12-27T12:46:00.000-08:002008-12-27T13:11:55.662-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SVaZ46pdo7I/AAAAAAAAACo/irV9tDrwIOQ/s1600-h/moleskine+pg+14.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 131px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SVaZ46pdo7I/AAAAAAAAACo/irV9tDrwIOQ/s200/moleskine+pg+14.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5284580415860745138" border="0" /></a>Paraules boniques<br />de ciència ben escrita<br />de fonètica lírica<br />o de gramàtica poètica<br />escric amb lletra rodoneta.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-5106784245154868383?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-25811889056677200132008-12-23T13:56:00.000-08:002008-12-23T14:08:08.111-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SVFfivfFwUI/AAAAAAAAACg/9bc5l8VB6SA/s1600-h/itineraris+btt.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 156px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SVFfivfFwUI/AAAAAAAAACg/9bc5l8VB6SA/s200/itineraris+btt.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283108888349360450" border="0" /></a>Queer as folk<br />Queer as fool<br />Fool as a queer<br />fill a queer<br />feel an ear<br /><br /><div style="text-align: center;"><br /><br /><br /><br />Passes al cicle<br />Cadenes engreixades<br />Cercles ratllats<br />baixada una delícia<br />ventada a la cara<br />pendent suada<br />mai s'oblida<br />plats amb pinyons<br />voltes o tour<br />Holanda i Pequín<br />asfalt o terra<br />amb bicicleta.<br /><br /><div style="text-align: right;">Surto de mi per deixar de ser<br />un titella de les circumstàncies<br />que m'estiren cap avall sense jo voler<br />cap a les coses sense importància.<br /><br /><div style="text-align: left;">Improvització sense cap mena de raó<br />donant voltes a la creació<br />a l'ombra de la meva imaginació<br />s'hi arreplega tota l'emoció<br />per escriure sense ambició<br />crear lírica i prosa de contradicció<br />una tempesta i explota la decepció<br />per acabar amb la nit i un petó.<br /><br /><div style="text-align: right;">La lletra quotidiana xerra<br />de la ventada del metro<br />i les llums de matinada<br />els cabells a la cara<br />i el reflex a la finestra, callada.<br /><br /><div style="text-align: center;">Els cabells com una serra<br />dos forats per orella<br />ideals per no donar guerra<br />parracs gens fins<br />idees de l'esquerra<br />litrona a la plaça del Sol<br />tots sabem seure a terra<br />guitarra i cançons d'acampada.<br /></div></div></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-2581188905667720013?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-89710826771138631212008-12-15T04:35:00.000-08:002008-12-15T04:58:22.713-08:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SUZUJ-hiO1I/AAAAAAAAACY/NjHoj1t7NBA/s1600-h/moleskine+001.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280000143517694802" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SUZUJ-hiO1I/AAAAAAAAACY/NjHoj1t7NBA/s200/moleskine+001.jpg" border="0" /></a>Coges la realidad, le das un par de yoyas y le rompes la tocha! Estadística pura!<br /><div></div><div> </div><div>Un moment</div><div>una mirada,</div><div>a cua d'ull,</div><div>goluda,</div><div>la mà al cabell</div><div>un moment</div><div>i un somriure</div><div>confident.</div><div>Llençols blancs</div><div>un moment</div><div>i dos ulls clars</div><div>de bon matí</div><div>dins la ment.</div><div></div><br /><div align="right">Fruit de primavera</div><div align="right">de la flor blanca</div><div align="right">als meus llavis</div><div align="right">m'hi duc una cirera</div><div align="right">esclata l'aigua de sucre</div><div align="right">i jugo amb el pinyol,</div><div align="right">entre les dents espera</div><div align="right">negra i taca roig</div><div align="right">em passo la carn</div><div align="right">i agafo la propera.</div><div align="right">Escupo lluny</div><div align="right">amb l'esperança d'arrels</div><div align="right">mentre menjo una cirera.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-8971082677113863121?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-10757914283289936652008-12-03T05:47:00.000-08:002008-12-03T06:17:00.407-08:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/STaUeDnhbuI/AAAAAAAAACQ/7EYQ6d7-24s/s1600-h/moleskine.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5275567257599176418" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/STaUeDnhbuI/AAAAAAAAACQ/7EYQ6d7-24s/s200/moleskine.jpg" border="0" /></a>La distància s'extén,<br /><div>desemparada de nit i dia</div><div>impedint-me una abraçada</div><div>Lamentar-me creixent</div><div>després de cada record</div><div>d'un estiu massa poc pacient</div><div>El capritx s'ha atipat</div><div>però ha descobert un món</div><div>al que s'hi arriba per un camí de vies,</div><div>estret.</div><div>I jo m'el miro de lluny amb ànsia i desig,</div><div>ressignació i pragmatisme</div><div>les flors i les taronges</div><div>fan de llistó i marquen un mur</div><div>i una benvinguda a una llista</div><div>d'obsessions.</div><br /><div></div><br /><div align="right">Les flors i les taronges</div><div align="right">en sóc presoner, a la seva terra,</div><div align="right">encadenat a uns llavis</div><div align="right">lligat a uns rínxols</div><div align="right">de Llum i d'un himne.</div><div align="right">I abans sempre estava sol.</div><div align="right">Les flors i les taronges</div><div align="right">es queden a l'horta</div><div align="right">i hi volo sense voler </div><div align="right">amb una esperança morta</div><div align="right">que no es perd entre el verd.</div><div align="right">D'aqui estant espero l'absurd</div><div align="right">i vull la cautivitat</div><div align="right">i les cadenes</div><div align="right">a prop.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-1075791428328993665?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-8120827669979332712008-11-23T15:06:00.000-08:002008-11-23T15:33:01.790-08:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SSnmHl96TtI/AAAAAAAAACI/mrDpsQT6dd4/s1600-h/moleskine.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271997856939134674" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SSnmHl96TtI/AAAAAAAAACI/mrDpsQT6dd4/s200/moleskine.jpg" border="0" /></a>No sóm ocells de ploma llarga i vol curt.<br /><div>Fem desaparèixer líquid daurat d'una copa</div><div>amb paraules bén triades al moment just.</div><div>Revisions de la vida al refugi de la tardor</div><div>i d'una tarda de diumenge, de tot cor.</div><div>Del passat i el viscut, de la nit,</div><div>de l'amor i la nostra ciutat. Del futur.</div><div>Taules esquitxades del color de l'escassa,</div><div>però efectiva experiència.</div><div>Paciència, que és la mare, també, de la nostra artística ciència,</div><div>que és vida.</div><br /><div></div><div>Prohibeixo el clixé d'una conversa sense significat i plena de superficialitat. Parlo del no res del </div><div>matí amb corbata i notes relliscant prop d'unes rastes. Paraules per a ments toves i un frec matiner que et manté d'empeus per inèrcia. Uns s'aguanten als altres per si sols ningú ho fa i arribo a Diagonal.</div><br /><div></div><div>Estaquirots de matinada</div><div>aguantats i falcats els uns als altres</div><div>Ninots de premsa gratuïta</div><div>i música de la ciutat de les notes altes.</div><div>Murmuri i bateg, mirada perduda</div><div>cafè i una ma abandonada.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-812082766997933271?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-76405938021347924682008-11-17T05:37:00.000-08:002008-11-17T05:45:53.981-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SSF1YZDz9mI/AAAAAAAAACA/U9L577MZ-NQ/s1600-h/pg4+001.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 155px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SSF1YZDz9mI/AAAAAAAAACA/U9L577MZ-NQ/s200/pg4+001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269622100904375906" border="0" /></a><br />Voltant-la és el verb i ella és laberínticament interessant, cada peuada sobre la seva roca ens porta als llocs que estimem. Gratacels modests i holografia, geografia perduda dins les muralles. Flors de pedra. Pretensió <span style="font-weight: bold;">out loud</span>.<br /><br />Dits despullats, les coses depriments són llits buits. I un coomiat a la boca del metro. Una puntada de peu a una cigarreta i focs artificials dins una nit massa d'hora. Talons i <span style="font-style: italic;">starbucks</span>. El somriure d'un <span style="font-style: italic;">piercing</span>.<br /><br />Trobades calculades per la casualitat. Històries començades i ulls d'arreu. Una tarda d'octubre al terrat escoltant d'una amiga la veu. Mentrestant l'espera d'un veí ha finat: uns que s'abraçen i es troben. Anem al call jueu, perdem-nos aquí al costat. Trobem una porta a nosaltres, al Raval, escoltem-nos i dona'm motius per ser aquí.<br /><br />Assegut enmig de ningú i sobre d'uns quants quadrats la gent que té millors coses a fer no s'hi fixa, distreta. La gent que valora el detall, em creua amb la mirada.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-7640593802134792468?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-61147538824485379462008-11-14T01:33:00.000-08:002008-11-14T01:47:54.042-08:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SR1JME7ipXI/AAAAAAAAAB4/_6vckuV75ok/s1600-h/pg4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268447610924082546" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SR1JME7ipXI/AAAAAAAAAB4/_6vckuV75ok/s200/pg4.jpg" border="0" /></a><br /><div>Va venir volant cap a mi mentre jo caminava pel carrer. Total i inesperadament vam xocar, doncs jo no la veia, però en sentir-la i entrar dins meu s'apoderà del meu record... i del meu estòmac.</div><br /><div>Mentre la vista em duia a fa anys enrere, a una època despreocupada lluny de tot el meu circumstancial present, entre les meves dents s'havia creat una quantitat considerable de líquid donada l'hora que marcava el rellotge del meu canell. Vaig respirar fons per confirmar la meva sospita, i en aquell moment vaig sentir un reclam, una punxada capritxosa dins meu, exactament sobre el melic. Intentant d'una manera còmica buscar resposta vaig acotar el cap, concentrar l'esguard al meu ventre com esperant una explicació, que no va trigar a aparèixer. Aquella altra punxada em va retornar al present, apartant-me de la ma de l'àvia o la mare, d'un dissabte pel matí fent via, passant pel costat d'aquella fleca. Encara mirant-me la panxa vaig fer lliscar la mà dreta dins la butxaca i extraient-ne quatre monedes, dues de les quals, bornzejades vaig caure a la realitat.</div><br /><div>Un cop empassada la saliva i fent el cor fort vaig reprendre el meu camí sense cap mena de confit als llavis.</div><br /><div></div><br /><div align="right"><em>Time takes too much time, but I don't wanna be an easy heart.</em></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-6114753882448537946?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-43741554731074358952008-11-12T15:02:00.000-08:002008-11-12T15:27:26.605-08:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRtmTplQjYI/AAAAAAAAABw/om8r4DslLTk/s1600-h/pg4+002.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267916676905602434" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRtmTplQjYI/AAAAAAAAABw/om8r4DslLTk/s200/pg4+002.jpg" border="0" /></a><br /><div>Modus d'ús dels sentiments: <em>Handle with care. This way up.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div>Si sou sensat, el millor que podeu fer és deixar els vostres sentiments dins el seu envoltori original i si pot ser, inclús tancats en una caixa forta (i llença la clau). Si voleu dur-los a sobre i els respecteu, els dureu penjats del coll, sota la camisa, amb perill de ser tocats de manera accidental.</div><br /><div><em>FAQ </em>Llavors quin és l'ús dels sentiments si no els pots mostrar?</div><br /><div>Si ho voleu, us deixen i ho creieu oportú els podeu mostrar, però en dosis i quantitats prudencials. Aquesta etapa pot ser crucial, hi ha dos camins:</div><br /><div></div><br /><ol><br /><li>Mostrar els sentiments i gestar-ne un de nou anomenat <strong>amistat.</strong> És bell, preciós i neix de la relació i mescla dels sentiments de dues persones de manera innocent.</li><br /><li>Mostrar els sentiments i gestar-ne el més sublím de tots, l'<strong>amor. Perill, si no és crea a partir de la mescla deveu desfer-vos del sentiment creat, no és sa, us farà mal, s'extendrà com un tumor per tot el vostre cos. </strong>Si és correspost és diví, el nou sentiment se us arraparà al cos com la cera calenta, lliscant per la vostra pell i donant-vos calor. Ara, desfer-se'n és traumàtic, com arrencar-se la pell. Dolorós.</li></ol><br /><p>Aquest és el perill de l'adquisició i el perill de la juguesca sentimental. En resum, és un joc perillós i vital, tot i que necessari, se n'aprenen les inexistents regles amb la pràctica.</p><br /><p>Entre poc i massa hi ha un mig, desconfieu de qui no els mostra i dels qui en fan ostentació. En aquest inconvenient (en la majoria de casos) de sèrie rau la infelicitat humana. En la mala conjugació d'aquestes "coses" es troba el misteri de les relacions humanes.</p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-4374155473107435895?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-29748324768943739302008-11-12T03:44:00.000-08:002008-11-12T03:52:13.763-08:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRrCz9IhyTI/AAAAAAAAABo/tbo-rpM-174/s1600-h/pg4+001.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267736912002664754" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRrCz9IhyTI/AAAAAAAAABo/tbo-rpM-174/s200/pg4+001.jpg" border="0" /></a>La humanitat ens comporta un vici, la relació. Una addicció necessària, però insana deixar-la, com totes. No hi ha metadona pel tacte d'unes mans que et toquen, o et toquen l'ànima. La sol·lució és la substitució. <div>L'addicció col·loca de tal manera que et sents realitzat i complert.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-2974832476894373930?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-9167797104024704492008-11-11T14:19:00.000-08:002008-11-11T14:26:26.430-08:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRoGRm6Iv7I/AAAAAAAAABg/I0j0jDKdwRs/s1600-h/pg4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267529613735149490" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRoGRm6Iv7I/AAAAAAAAABg/I0j0jDKdwRs/s200/pg4.jpg" border="0" /></a>Jo el temps el conto en síl·labes.<br /><div>El trajecte de l'UAB a casa és un poema de transport públic.</div><div>Anar en bici és un vers.</div><div>Una mirada perduda i retrobada, fugida i trapella és un accent.</div><div>Una classe és un discurs.</div><div>Una passa, un mot.</div><br /><div></div><br /><div align="right"> </div><div align="right"> </div><div align="right">Cors trencats per cançons</div><div align="right">amb dolors passats.</div><div align="right">Carícies oblidades que es</div><div align="right">recorden com llepades de foc.</div><div align="right">Memòries de calor</div><div align="right">que cremen en un present gelat.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-916779710402470449?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-12188394871108886162008-11-10T12:55:00.000-08:002008-11-10T13:55:54.453-08:00Mort o l'altra cara de la moneda,<br /><div>allò que és el canvi definitiu</div><div>definitori i finit.</div><div>El que, en realitat s'espera</div><div>de tothom, i de tota vida.</div>La veritable ferida.<br /><div></div><br /><div align="right"><em>and since I felt 4 that spell you're living in my head</em></div><br /><div align="right"><em></em></div><br /><div align="left">Desborda'm l'ànima</div><div align="left">i atipa'm el desig.</div><div align="left">Omple'm de tu<a href="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRihpvwofqI/AAAAAAAAABY/KB_1e5MYIkI/s1600-h/pg3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267137502776950434" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRihpvwofqI/AAAAAAAAABY/KB_1e5MYIkI/s200/pg3.jpg" border="0" /></a></div><div align="left">deixa'm xop, farcit</div><div align="left">marcat i embadalit.</div><div align="left">Amarat, més que colmat,</div><div align="left">volant sobre el teu pit</div><div align="left">sobrepassat d'amor</div><div align="left">mentre em reescric</div><div align="left">a la velocitat dels meus dits,</div><div align="left">mentre et conec i et visc</div><div align="left">reomplert de mi,</div><div align="left">xop i farcit del que et dic</div><div align="left">i del que et visc.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-1218839487110888616?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-23078315328124029702008-11-10T01:41:00.000-08:002008-11-10T01:50:39.814-08:00<div>Paraula, vers, sonet,</div><div>rima, música, poema,</div><div>literatura, problema.</div><br /><div></div><div>Relliscades de tinta o carbó</div><div>sobre cel·lulosa de paper<a href="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRgDfKQ35ZI/AAAAAAAAABQ/BzXhGJLifHo/s1600-h/pg2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266963598075749778" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SRgDfKQ35ZI/AAAAAAAAABQ/BzXhGJLifHo/s200/pg2.jpg" border="0" /></a></div><div>rodola la meva cançó.</div><br /><div></div><div>Mètrica improvitzada</div><div>una prova per fer anar</div><div>la destresa que era rovellada.</div><div></div><br /><div>Mots de matinada,</div><div>però sentiment antic.</div><div>Buida la vista,</div><div>però plena la vida.</div><div></div><br /><div>Paraula, vers, sonet,<br />rima, música, poema,</div><div>molt més que literatura,</div><div>motiu de problema.</div><br /><div></div><br /><div align="right">12/10/08</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-2307831532812402970?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8320066210650957440.post-52256622267778064512008-11-09T16:16:00.000-08:002008-11-09T16:31:42.299-08:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SReAuZvor7I/AAAAAAAAAAM/01q-RJkzpcw/s1600-h/pg1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266819823906107314" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Ii7ZmVekm20/SReAuZvor7I/AAAAAAAAAAM/01q-RJkzpcw/s200/pg1.jpg" border="0" /></a><br /><div>No hi ha respostes per a res ni per a tot. Els sentiments no tenen resposta. Això no és la resposta ni la veritat. Hi ha, però, paraules que retallen pensaments.</div><br /><div></div><br /><div>Pretèn ser una agenda, un diari, un dietari vital, una llista d'allò que m'agrada i d'allò que no. Ajuda'm des de la buidor i la blanquesa de la teva desconeixença sobre mi. Mai serè aliè a mi mateix. Fes de testimoni.</div><br /><div></div><br /><div align="right">11/10/08</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8320066210650957440-5225662226777806451?l=escriureserotonina.blogspot.com' alt='' /></div>Aiatshttp://www.blogger.com/profile/10424729833828077006noreply@blogger.com1